Hola,
Mai més ens veurem tan joves com ara (dita alemanya). Malauradament ara estem molt lluny l’un de l’altre no solament geogràficament, si no també lingüísticament.
Estic molt contenta de haver-te conegut a Hèlsinki. Diria que en aquest curt temps que vàrem viure junts has esdevingut una persona que tinc molt a prop, perquè en l’estranger m’has pogut donar orientació i equilibri. Vares ésser per a mi com una ciutadella caòtica.
Un germà d’esperit. Molts cops penso i repenso sobre com estaràs ara. I molts cops em dol no poder dir simplement : “Deixa’ns anar al Tarvastia-Club. »
Ja sé que aquest capítol surrealistic l’has acabat per raons diferents i estàs content de ser a casa de nou. De totes formes he volgut donar-te es gràcies per aquests records bonics.
Espero que trobis en ta vida el que cerques. T’ho mereixes.
En amistat,
Valeska
