Ara estic sentada aquí amb 1000 pensaments confussos al cap i no sé per ón començar. La llengua, la llengua, però si et falten les paraules, tampoc cal una llengua en comú. Tinc molts desitjos però sempre que em quedo meditant sobre algún d'ells, me'n adono del poc significat que tenen en comparació amb el que realment m'importa, que ets TU. Em pregunto en cada segón per qué has haver d'esser TU el que es va creuer pel meu camí, TU el que viu a 2000kms de mi, TU que ni parles la meva llengua, TU el que al principi em semblaves tan estrany i ara tan a prop, TU el que cada cop s'ha instal·lat més adins del meu cor. Seria la meva vida més fácil sense el pensar cada dia, cada hora, cada segón en tu? Potser! El amor consisteix de dues parts, per una banda de la part amarga, el sofriment, el anhelar-te amb la sensació de que el meu cor es parti i per l'altra banda, hi és la part dolça que s'en alegra de la més mínima senyal teva, i els petits somnis secrets recordant de dia i de nit les hores en comú. Ara mateix predomina la part amarga!
Sóc molt conscient de que no pertanyo a la categoria senzilla d'humà, sinó més bé a aquells que deguts a la seva falta de seguretat en sí mateixos, poden destrossar-lo tot, que només pel por d'esser oblidats i decepcionats prefereixen optar per la distància.
M'he permet enamorar-me de tu, si us plau, siguis sincer amb mi encara que em faci mal. M'agradaria tant esser la teva Flor Blava, però si no és així, llavors et deixo lliure.
Un cop algú m'ha dit que l'amor desperta amb un somriure, que creix amb un petó i que termina amb una llàgrima. Espero que totes les llàgrimes derramades per tu no hagin estat el fin!!
Ich wünsche dir alles Gute mit deinem Freund, vielleicht könnt ihr ja eine angenehme Lösung finden.
LG, Marlene
