La llengua alemanya i la catalana, malgrat ser diferents, tenen molt vocabulari en comú o semblant, i tambè d´altre que comença per la mateixa lletra, cosa que facilita la seva memorització. Agafar-se en això, ajudarà l´aprenentatge d´ambdues llengües.
A mi l´alemany m´encanta, em té fascinat.
No et sembla estrany donar resposta a una pregunta que ha estat feta fa cosa d’un any i ja ha trobat resposta, que en fa de temps? Almenys hauries pogut col·locar la resposta junt amb la pregunta. No crec que en Fabian després de dotze mesos la trobi. I a més: el to que utilitzes en alemany resulta bastant insultant, si no es considera, que per suposat hauràs volgut dir una altre cosa, del que has dit. Sempre s’ha d’anar amb compta.
Cordialment, des de Colònia...
M´estàs dient que desconeixes una tradició tan catalana com és la d´esperar tot un any abans de contestar una qüestió feta per un alemany, i al moment de fer-ho, insultar-los en el seu idioma? Valga´m Déu! Què us ensenyen als Ramón Llull d´Alemanya? :)
el Ramon Llull jo no el necessito per a rés, ja que sóc tan català com alemany i parlo les dues llengües com a maternes.
El que t’he volgut dir és que el que has escrit en alemany ha estat un insult. No te’n hauràs donat compta, però has qüestionat la virilitat de’n Fabian. Em sembla que ni a Catalunya ni a Alemanya això és ni tradicional ni de bon parlar.
A més, per a donar-te una informació com a alemany: en la nostra cultura la virilitat no és un tòpic tan marcat com en les mediterrànies. El que a Catalunya és considera una bona broma o una manera de parlar com una altre, a els països germànics pot resultar ni graciós ni adaptat la situació.
Apa ,no t’ho agafis malament. Més val que t’ho repensis. El contacte amb gent d’altres cultures no només inclou saber la seva llengua, també cal endinsar-se una mica en les seves tradicions i desferse una mica de les seves.
Mira noia, els tius, som tius aquí i a la Xina, i fer BROMA posant en dubte la valentia de l´altre, no és cap insult, almenys per a ningú del sexe masculí.
Els alemanys són, sou (no sé si et sens més català que alemany o a l´inrevés) un gran poble al qual admiro i aprecio, i Alemanya, com a pais, m´atreviria a dir que té quelcom d´únic, d´especial, però tambè sou terricoles, amb les vostres virtuts i els vostres defectes.
Doncs això, aviam si tambè n´aprenen dels mediterranis, i no ens prenem les coses tan a la valenta, que aquesta actitud només serveix per a generar un mal rotllo indesitjat a la curta, i escursar-se la vida a la llarga.
PS: En qualsevol cas, a més d´un interessat l´hi haurà servit l´enllaç, o no? A tu no, natürlich, com que ja ho saps tot... :)
Bé, no tot, que vaig respondre al Fabian el mateix dia que vaig descobrir el fòrum, no ho sabies :(
